28 abr. 2009

Einige Kreise


Tomorrow we enter the town of my birth. I want to be ready
(morrison)


quasi es vessa cervesa al apropar-me la llauna amb els peus, un bassalet que quedava amagat rera el llavi metal·lic. –en garriga es manifesta,
la vida que hem de dir-nos
podria encara cabre
dins tot el que ja hem dit?
i a continuacio el ramon ho encadena amb els duncan dhu, no entenc com a fet el salt. em ve el documental aquell del tiu que es fica dins el cau d’una lleona que acaba de parir aprofitant que surt a caçar, i com la dolçor del ronroneig dels cadells en pla subjectiu es trenca de cop en un calfred, quan es compren que des d’aquesta prespectiva l’unica noticia de la tornada de la mare seria un fred ullal ben a dintre el coll. he descobert que rimbaud era un adolescent recalcitrant com debia de ser-ho jo quan escoltava als doors. que porto tota la vida sense saber que whitman esta a tot arreu.

23 abr. 2009

petals en rierol


Hi ha moltes maneres de viure al mar. A mi m'agradaria fer-ho ben al fons, entre els peixos i el corall, pero soc mariner i deix roses sense fulles i contes a mitg explicar a les nits de ports que no em cautiven. Dubto entre remar o deixar-ho al vent, pero al final tant se m'en fot perque igual suru.

18 abr. 2009

Llum natural

Aquest mati feia un sol de baixar en pijama a comprar uns croissants de xocolata i esmorzar sobre el tou de l’edredo, deixant que el cafe es refredes entre petons. Despres el llit ha estat arrasat per una petita guerra civil feta amb coixins vermells, el perdedor queia al fossar de la roba bruta. La tarda era de passejar per la ciutadella seguint el cami amb mes corves.



17 abr. 2009

Tangled up in blue (II)

The only thing I knew how to do
was to keep on keepin' on
(like a bird that flew)

Barcelona es una ciutat feta a retalls. Aquest bar es un cafe de diumenge, i discutir pel plaer de discutir fins que vem deixar de ser nens. Aquesta cantonada es on em van fer un peto que no oblidare, i molts anys mes tard es on esperava una nit amb neguit als budells. Aqui hi vaig viure una temporada. Alla casi m’atropellen un dia que conduia la bici al ritme de l’ipot i vaig canviar de carril sense mirar. Tot plegat es alie com qui va a un funeral pospost, quan el sentiment ja s’ha assecat pero el record perdura.

It ain't me, babe

Hoy juegas a cachorito, mañana a matador. Sea como sea, sigue ahi la arruga incrustada en la camisa y no la logras arrancar por mas que repases con el hierro ardiendo, una y otra vez, con maldad, como esa presentadora de media tarde tan empeñada en destripar a la pobre abuela que solo pretendia enviar una carta y acabo ligando por internet. Casi me quemo al recordar lo de todas las mascaras posibles formando un circulo, y tu dentro. Algunas te quedan cerca, otras lejos, pero incluso las que nunca usaste estan ahi, al alcance de tu mano. Mentiroso por ignorancia, puedes representar cualquier papel: te crees gruñido lo mismo que flor. En realidad eres un ser sin rostro. Eres nadie.



9 abr. 2009

mas alla de orion

<<esto es como las novias, tu sabes, o te reenamoras o piensas en otra. todo lo que queda entre estas dos opciones te mata de inanicion. pero piensalo bien, tio, piensalo bien. asi lo plantea la mia: si me vas a engañar estate seguro de que la otra te excita y te alienta y te corresponde... porque yo soy perfectamente capaz de perdonarte, pero da por seguro que te voy a olvidar.>>

4 abr. 2009

changing of the guards

es un dragon de muchos colores, siempre bien combinados, que se mueve a motor. tiene peces en casa. puede sacar humo por la nariz, a veces muerde, es napolitano. habla un idioma propio y se alimenta de hierba. cuando el sol sale por su espalda se parece a un bebe.



3 abr. 2009

Good Bait

Nu, sense whisky ni escapatoria
abraces glaçons
(R. Boixeda)

Avui no sortire. Em quedare aqui, terrestre, deixan que les arrels se'm clavin a la carn. M'entregare al ritual solitari del rajoli d'oli i el punt exacte de sal, l'espera, el remoure el cul en cercles al ritme de l'olla. Les crispetes m'embafaran aviat, p'ro si no tinc son tornare a començar amb els comentaris del director. Sempre falcó a cel obert mentre em duri el fum, potser sonara un piano. Despres sere aspirat per la nostalgia i plorare tot de cadavers que he ofegat amb les meves propies mans. Al final tancare els ulls perque el forat no s'ompli de vertigen.