31 may 2009

jo vull ser picasso




Al terra fregat li falten dimensions: és massa petit i és massa llunya quan cap moble el trepitja. M'assec al mig de l'habitacio buida, amb el fresc del vi pujat al cap i una desolació a l'estómac d'arribar al límit de la terra i trobar-t'hi sol, que es una manera com una altra de digerir això de que la carola s'estigui veient amb un tiu d'anarinant però bé, molt bé. Per més que t'ho sospitis sempre es una mica pedra al fons del riu, quan t'ho diu. Al cap dels dies es passa. Per nar fent nit endins, m'he posat en loop la catorzena variacio goldberg, que es com prendre's dues tasses de cafè d'un sol glop.

Al final no m'ha ajudat a moure el llit, però igual arrossegaré el matalàs...

m'encanta tant la primera nit d'una habitació nova,
es com tornar a ser nen i dormir fora.
Avui he sopat amanida de cigrons.
El terra sembla una catifa voladora.
Les parets son blanques, com si travessés un núvol.

Demà entrarà un munt de llum pels finestrals i serà meva.






22 may 2009

tant subtil que ve de dins (revisited)


M'hauria de comprar un bon perfum, pensava, una fragancia fresca i senzilla i varonil, molt varonil, res d'ensucrats embafosos ni llumetes llampants. Hauria de ser una mica com la sensacio de que algu escolta a l'altre extrem de la linea. Molaria que entrés per capes, a poc a poc, una olor textura mark rothko. Ho pensava avui, penjat de la barra del metro amb els ulls mitg clucs: a intervals, com d'onades, m'arribaven essencies que havia ensumat en altres vides: violeta empebrat, marro mel espessa, somriure color silenci; el que em tornaven era molt maco, tant a flor de pell.

Em paralitza, pero, l'idea de convertir-me en una composicio repetida.

21 may 2009

tant subtil que ve de dins

M'hauria de comprar un bon perfum, pensava, una fragancia fresca y senzilla y varonil, molt varonil, res d'ensucrats embafosos ni llumetes llampants. La fragancia que em delates hauria de ser intangible i alhora innegable, com la sensacio de que et llegeixen el llibre per sobre l'esquena, i fer-se real per capes, a poc a poc, una olor textura rothko. Ho pensava avui, que a saber perque he tancat els ulls al metro concentrat en ensumar, i retrobat algunes antigues amants: un violeta empebrat, un marro mel, un somriure en silenci exquisidament transparent. El record que m'ha tornat ha estat molt maco, tant a flor de pell.

Pero em paralitza el fet de convertir-me en memoria d'un sol color, i repetit.









18 may 2009

teories, teories, teories,

aleshores resulta que porto anys automatitzant desautomatitzacions de forma espontanea i el formalisme rus no em suposa cap revelacio -i me n'adono que clar, que aixi es impossible que estigui al tanto  de qui va guanyar l'eurovision.

17 may 2009

si aixo s'estigues quiet, la resta...

Des d'avui no tinc raconera al costat del sofa on deixar-hi l'aigua, pero el ramon va fer apareixer al rebedor una tauleta baixa amb calaix la mar de mona, d'aquelles de guardar-hi un llapis, els destornilladors, les claus que ningu sap qué obren. Els hi fara molta companyia a les ampolles buides, tan al mitg del mar que es trobaven ara. A sobre s'hi podrien posar flors. O una petita palmera.












16 may 2009

la cuota resultante de la autoliquidacion

Em sento pardillo acceptant tal qual el borrador, aixi que ahir vaig trucar a l'agencia tributaria per veure si era possible concertar una cita amb algu que em pogues assesorar amb aixo de la declaracio. Esperava una trucada curta, tenia el dinar a mitg fer; vaig dubtar abans de reconeixer que em trobava davant d'un ordenador con conexion a internet. D'alguna manera que no podria reconstruir una veu de dona jove em va portar de la maneta, telefonicament parlant -Entonces entramos en la pestaña azul, ciudadanos- fins l'enllaç de solicitud del borrador. Ho podia haber deixat aqui, tornar-ho a intentar un altre dia. Pero vaig preguntar que q'era allo de la base imponible.

(La Base Imponible)

Espere, creo que habia un esquema, vamos a ver...
-ManualPracticoRenta2008.pdf (15,15 MB)-      (15,15 MB!) 

Buscamos Liquidacion IRPF. Esquema general, lo ve, pagina 57, puede hacer zoom......en algun moment entre la base imponible general i la base imponible del ahorro em vaig perdre irremediablement. Amb un piti a la ma vaig esperar la pausa amb resignacio, aja, vaig dir. Vaig aprofitar per anar obrint algunes cartes. Creo que el esquema de este año ha quedado mas claro. Bien. Conociendo las bases imponibles podemos calcular las bases liquidables, como muestra el Esquema (II) -a mi mes que un esquema em va semblar una gabia, pero no vaig gosar de dir-ho- vemos la base imponible general a la izquierda y la base imponible del ahorro a la derecha, de donde aplicando la cuota integra estatal y la cuota integra autonomica obtenemos la cuota liquida total, y de esta, - un infern de no saber que dir, de no saber on mirar - tras deducciones y compensaciones fiscales que veremos a continuacion, la cuota resultante de la autoliquidacion...

Y acabare confirmant el borrador, tal qual.

10 may 2009

Diputacio 93

Un dia sere mes gran i atrapat en un embus me'n recordare de l'ale emportant-se les mans al cap pero rient i dient lo haces bien, marc, lo haces bien. Amb sort aquesta frase em portara a despres, a l'alegria de saber que els napolitans tornaven a estar oberts i no tant per la pizza a metres com pel caliu de poder improvitzar un sopar per cuatre on acabar essent vuit sense necessitat d'afegir cap taula.



6 may 2009

com groc i tou

Malgrat les primeres maduixes i el final d'infart, tinc la febreta als ulls i el cos ben lluny, l'he d'anar a buscar cada cop que el necessito. Millor dormir avui, millor dormir.

1 may 2009

plácida

La catedral tiene un aire de gigante arrodillado desde quintana dos mortos; el tiempo es eterno, como en los cementerios. Yo a menudo me sentaba en el banco del convento y dibujaba los mosaicos de musgo y las muescas de la roca vieja (mentalmente, para no estropear la experiencia con la presion del resultado), y era feliz. Hay una puerta tapiada, otra que solo se abre para el jacobeo. Hay una escalera que conduce al reino de los vivos. Alfiles de piedra se recortan contra las nubes y son angeles que miran pasar. Desde las praterias, por las tardes, llega el agudo de un violin; cuando despuntaba el canon de pachelbel se me erizaba la piel. Hice muy pocos amigos en santiago, no se si alguno se acordara de mi. Pero de noche (a partir de cierta hora se apagan las luces que iluminan la catedral y el lugar deja de tener distancia de monumento) de noche, cuando la plaza esta vacia, el cielo es muy cercano y tiene estrellas. Un monton de estrellas. Si uno estira el brazo puede ponerselas en la palma de la mano.