27 jul. 2009

yo me celebro, yo me canto.

Primfileu meravelles
i la nit es molt alta.
(miquel marti i pol)

M'he comprat una antologia del marti i pol, una edicio antiga de tapes toves, vermelles. Te les pagines esgrogueides, fan la mateixa olor que les fundacions de l'asimov quan les llegia alla enfilat a la llitera de dalt. Es cert que el dissabte, abans del cardhu, vaig trepitjar-li la tomba unes quantes vegades, al marti i pol. Faig el mateix amb el casasses quan en tinc l'oportunitat pero es mera retorica, perfid plaer sofista.
Quan te'l llegeixi em creuras.

En un altre ordre de coses, han destapat la catedral, ja no la patrocina telefonica.

or are we dancers

si aixo et fa somriure-li a la portera i ajupir-te a recollir el gerani; si fa el cami mes curt les passes mes llargues el temps mes dolç o si et posa cara de nen petit quan li has d'explicar al de la papereria que aquest no, que potser en te un d'aquells grocs i negres amb el cul vermell ¿sap? si si, aquest, aquest, aconseguint que quasi comparteixi l'alegria d'haver-lo trobat; si de tornada descobreixes que entre el carrer de sempre i l'altre carrer de sempre hi ha un cami estret i fosc i la curiositat t'empeny a dins, aleshores val completament la pena i el temps.

22 jul. 2009

es massa aviat per parlar-ne

Despres de trecents mil intents segueixo sense haver esclarit si el que em passa es que tinc els ous molt grans o el cap com un cigro. He decidit deixar-ho en que la linia es tant nimia que ni es veu. Avui estic bastant segur que l'otorrinolaringologia m'es massa que a l'orella quan mes a dins t'hi fiques mes petit es tot; jo vull fer alguna cosa mes elemental com aturar cors o remenar entranyes. Es complicat, pero, perque encara no se si puc passar-me la vida aturant cors o remenant entranyes d'altres... si encara no em se reanimar el meu propi cor ni entenc del tot el llenguatge efervescent en que em parla el meu propi estonac.

10 jul. 2009

calidoscopic

Ara visc rodejat de conceptes abstractes, invocats per esquemes de linies corves que en dues dimensions es creuen obligatoriament, fent-me molt de mal als ulls. I el neurocirurgia que un dia -molt borratxo- va i em pregunta: tu que has estado en tantos sitios, marc... ¿crees que las cosas son realmente asi... o es que solo las has visto como las has querido ver? Vem discutir fins que se'ns va fer de mitgdia, pero igual entrara a la llista de preguntes que porten el meu nom com a preludi i que no crec raonablement possible de poder respondre mai. Per sort tambe m'envolta el suavitzant nou que va comprar el xevi, que es molt blau turquesa i emana destil·lat de coto fluix cada cop que aixeco el braç o arronso el coll.

7 jul. 2009

i nomes es dimarts

Si continues parlant tant net i posant els ulls petits quan t'aplaudeixen a mi no m'importara aparcar sempre en baixada ni empastifar-me els dits al desmembrar les gambes. Anava a espantar-lo pero al final deixare que aquest insecte insignificant s'estigui aqui mirant-me fixament fins que se li fongui la bombeta. Seria maco acabar fent-se amics.

3 jul. 2009

How To Disappear Completely

would you be worth it
i don't
don't wanna meet you here.
i'd rather wear my no friends mask
and my self love suit.


2 jul. 2009

si aquest muscul jo el tingues podria moure'l

torna a apareixer, projectada a la pared de roca del teatre grec:
in memoriam, pina bausch (27.07.40 - 30.06.09)

Si, si que se qui es. La Pina Bausch es aquella dona de la que parlava l'acerina tota l'estona mentre dinavem a un bar amb estovalles de la iaia i la dança aixo i la dança allo, abans de que fessim un passeig mig en tranvia i arribessim a l'acord mutu de que el tiu que li montava els decorats no tenia gens de gracia pero barrejant l'accentaro aleman del seu angles amb la pessima traduccio portuguesa en resultaven unes frases molt entretingudes. La Pina es tambe un inesperat comentari del doctor jimeno, un home ja vell pero que encara conserva els 2 metres de quan era jove i els guants del nou i que et tira el que tingui a la ma -la llegenda diu que ha trencat rajoles- si mentre ell opera tu no estas en sintonia amb la seva rigida cuadricula mental. Deia que l'ultima coreografia no li havia agradat tant com les anteriors, i un el creu capaç de judicis sensibles perque malgrat els crits i la suor freda et passa els instruments amb tanta suavitat que mai pots estar segur de en quin moment els ha deixat anar ell. Que vols que et digui, aquesta es la Pina Bausch que jo coneixo p'ro suposo que la gent la trobara a faltar per altres coses.


1 jul. 2009

de paper

es una caixa de sabates verd fosc, clarks, hi posa. jo la vaig deixar sota l'estanteria, pero ha aparegut dins el moble aquell blanc i baixet; afortunadament fa molt de temps que no em pregunto com ho fan per moures sols els trastos que esperen a casa mons pares. sense voler, per transportar-la fins el cotxe, l'he acomodat sobre l'avantbraç esquerra, asegurada amb una ma a cada costat, com si fos un nado: la tapa te una vora oberta i no acaba d'encaixar, se l'ha de tractar amb cura. dins s'apreten: cartes i postals a les meves multiples direccions; post-its que han perdut l'absencia que els donava sentit; fotos seleccionades de quan encara el paper; llibretes de lletra menuda; un calamar taronja de peluix; l'envoltori d'un chupachup de maduixa. etc. -es un destil.lat gran reserva, si hi enfonso de cop el nas l'embriac em fara plorar.