23 mar. 2010

me la repampinfla

Quan suri, he de saber coneixer que ve d'aquest moment?
(Gabriel Ferrater)

Les paraules són cosa de dos. Ho ha escrit en Ramon. Que senzilla era la frase que he buscant durant tots aquests silencis. La conec ara que no em fa servei, però sé del cert que tornarà perquè ha encaixat completament amb el concepte i ja no hi haurà manera d'exposar-lo sense ella. Potser d'aquí uns mesos, o d'aquí uns anys. Serà una frase deixada caure al final del monòleg, acompanyada d'una mirada tova i un ensenyar els palmells de les mans, com si ho veiés. En quedi aquí reconeguda per anticipat l'autoria: ho ha escrit en Ramon.

18 mar. 2010

fal·làcies cotidianes

Existen estudios científicos que aseguran. Basura. Basura de la bona. Un estudi cientific no pot asegurar res. Si no comprens aixó no cal discutir més amb tu, se t'escapa l'essència del coneixement. I aleshores, obviament, el sofisme et queda gran. Com a molt, fes-te polític.

16 mar. 2010

mai esborrar

Aquest matí ha pogut ser el principi de tantes coses. Un altre esbós de núvol, la taca fosca del cotxe aparcat al mig del verd, ben bé al mig d'una esplanada enorme. El camí, recte i prim fins l'horitzó. Tenies un perfil molt maco, te l'he mirat quan feies veure que no em miraves. Els ulls plens de son, la bata arrugada. A mi m'agradaria dibuixar amb traç fi i fer paisatges de quatre línies. La realitat, però, és que passo un cop i un altre el llapis pel mateix lloc. Només jo hi veig la forma però a vegades, aixó si, toco el cel.