31 may. 2010

When the music's over

De petit m'embadalia sempre imaginant l'últim acord de les coses, buscant-hi una poètica romàntica i total. Afortunadament ja fa temps que no puc deixar de veure el cercle latent a tot arreu... de fet, cada cop és més clara la taca blanca dins del negre, i a l'inrevés... tot i que potser aquest és un altre tema. Suposo que és natural. Ei, no dic que no hi hagin finals enormes... hi ha alló de como lágrimas en la lluvia o Köln, January 24, 1975, Part IIc. Però de totes maneres... bé, tant és, realment no importa. Realment no importa gens. Fa una mica de pena, though. Potser torno al riu de tant en tant a llençar-hi una pedra, si es diumenge per la tarda i plou o així. No sé, per dir alguna cosa tova que no soni a final.