Passa un cop a l'any, o dos. Al sortir de la quiron la llum es
gris i el cel daurat i el cansament, de tant profund, no se sent, o se
sent, paradoxalment, com levitat. I, aleshores, al
enfilar l'avinguda de vallcarca el vent s'aixeca i t'envolcalla en una
blanca, dolça, suau i sobtada olor a gessami. Es sempre un dia feliç, aquest.
