It's the end of the world as we know it (and I feel fine)

A l'escala del magic m'he fet amic d'un tipu que deia que les ties amb piercing als mugrons no anaven sempre empitonades. No en te ni idea, de mugrons. Despres, tornant a casa, un tiu que picava un timbre i sortia corrents i dues noies que es feien petons amb una rosa esclafada als peus. Mes tard he escupit a un bassal, i l'escupit ha quedat flotant a l'aigua, com una minuscula illa de neu. No se perque ho explico tot aixo. Es en aquest moment que plantejo la següent reflexio, abans de que se'm passi el dia:

Imagineu una ciutat composta d'un arquitecte, un advocat, un economista, un enginier, un poeta, un mestre, un metge, un mercader, un periodista i un politic. Fan deu, per fer-ho rodo. Imagineu que el politic planteja un pla urbanistic que arruina un barri, p'ro on el seu nebot hi guanya un munt de diners. Imagineu que ho sotmet a votacio. L'arquitecte exposa els seus arguments experts: diu que tot plegat no te cap sentit. Ningu enten un borrall, es clar, ningu te els 10 anys de carrera pertinents a les esquenes. S'aixeca el politic i diu: si no fem l'obra el carrer s'omplira de rates. Diu: si no fem l'obra dema no hi haura pà pels vostres fills. Diu: ara votem.

¿guanyara qui?


(ara el post ja es fa completament aborrit, no cal seguir:)

El que falta es responsabilitat. Els liders han oblidat que per ser-ho cal ser el cavall que tiva mes. Han perdut el fantasma que et visita per la nit i et diu: fixa't, aixo es el que passarà si no ho arregles. La democracia es una mica com Plato, que s'ha de rebutjar de plà, sense entrar en el seu joc -el seu joc del mon idea, el joc del mon inassolible de les coses perfectes.

(i dic, per si responeu: jo si que contribueixo a que tot aixo funcioni, hi poso moltes hores, m'hi deixo el pel: de la guardia d'abans d'ahir em va sortir una cana. -eh! jo no soc un gos: jo pago impostos!)

(¿plato, pobre vell, cuantes vegades t'he negat sense tenir-te ni puta idea? potser algun dia ho entengui com tu i deixi de fer petons als cavalls)



pd: I va i pla no s'escriu plà. aberrant.
pd2: Sort dels R.E.M. Sinó hagues estat en el dilema de triar entre el händel i l'stan getz, sol.
pd3: It's been a bad day -please don't take a picture.

la pelicula del dia

HACENDADO FAN

Despres d'un any de blitz al Caprabo del mercat i -basicament- al paqui del carrer de sota, amb alguna que altra incursio esporadica i generalment desagradable al Dia de la cantonada, avui he buscat al goggle. Ha estat una campanya a l'antiga, llarga y pesada. Al tornar la motxilla em colapsava les subclavies i se m'inflava el cap; he hagut de parar a mig cami, als bancs que hi ha al passeig lluis companys a tocar amb la ciutadella, alla on fa baixada sense avisar. La veritat es que el Mercadona aquest esta una mica a tomar pel cul, pero es segur el que ens toca per zona: ens reparteix a domicili.

ARROS BASMATI-----2,25
S. BRATWURST GU---1,75
PERNIL TRUJA-------3,65
F. ANXOV. O. OLIV---1,95

etc

jo vull ser picasso

Al terra fregat li falten dimensions: és massa petit i és massa llunya quan cap moble el trepitja. M'assec al mig de l'habitacio buida, amb el fresc del vi pujat al cap i una desolació a l'estómac d'arribar al límit de la terra i trobar-t'hi sol, que es una manera com una altra de digerir això de que la carola s'estigui veient amb un tiu d'anarinant però bé, molt bé. Per més que t'ho sospitis sempre es una mica pedra al fons del riu, quan t'ho diu. Al cap dels dies es passa. Per nar fent nit endins, m'he posat en loop la catorzena variacio goldberg, que es com prendre's dues tasses de cafè d'un sol glop.

Al final no m'ha ajudat a moure el llit, però igual arrossegaré el matalàs...

m'encanta tant la primera nit d'una habitació nova,
es com tornar a ser nen i dormir fora.
Avui he sopat amanida de cigrons.
El terra sembla una catifa voladora.
Les parets son blanques, com si travessés un núvol.

Demà entrarà un munt de llum pels finestrals i serà meva.

tant subtil que ve de dins (revisited)

M'hauria de comprar un bon perfum, pensava, una fragancia fresca i senzilla i varonil, molt varonil, res d'ensucrats embafosos ni llumetes llampants. Hauria de ser una mica com la sensacio de que algu escolta a l'altre extrem de la linea. Molaria que entrés per capes, a poc a poc, una olor textura mark rothko. Ho pensava avui, penjat de la barra del metro amb els ulls mitg clucs: a intervals, com d'onades, m'arribaven essencies que havia ensumat en altres vides: violeta empebrat, marro mel espessa, somriure color silenci; el que em tornaven era molt maco, tant a flor de pell.

Em paralitza, pero, l'idea de convertir-me en una composicio repetida.

tant subtil que ve de dins

M'hauria de comprar un bon perfum, pensava, una fragancia fresca y senzilla y varonil, molt varonil, res d'ensucrats embafosos ni llumetes llampants. La fragancia que em delates hauria de ser intangible i alhora innegable, com la sensacio de que et llegeixen el llibre per sobre l'esquena, i fer-se real per capes, a poc a poc, una olor textura rothko. Ho pensava avui, que a saber perque he tancat els ulls al metro concentrat en ensumar, i retrobat algunes antigues amants: un violeta empebrat, un marro mel, un somriure en silenci exquisidament transparent. El record que m'ha tornat ha estat molt maco, tant a flor de pell.

Pero em paralitza el fet de convertir-me en memoria d'un sol color, i repetit.

teories, teories, teories,

aleshores resulta que porto anys automatitzant desautomatitzacions de forma espontanea i el formalisme rus no em suposa cap revelacio -i me n'adono que clar, que aixi es impossible que estigui al tanto  de qui va guanyar l'eurovision.

si aixo s'estigues quiet, la resta...

Des d'avui no tinc raconera al costat del sofa on deixar-hi l'aigua, pero el ramon va fer apareixer al rebedor una tauleta baixa amb calaix la mar de mona, d'aquelles de guardar-hi un llapis, els destornilladors, les claus que ningu sap qué obren. Els hi fara molta companyia a les ampolles buides, tan al mitg del mar que es trobaven ara. A sobre s'hi podrien posar flors. O una petita palmera.

la cuota resultante de la autoliquidacion

Em sento pardillo acceptant tal qual el borrador, aixi que ahir vaig trucar a l'agencia tributaria per veure si era possible concertar una cita amb algu que em pogues assesorar amb aixo de la declaracio. Esperava una trucada curta, tenia el dinar a mitg fer; vaig dubtar abans de reconeixer que em trobava davant d'un ordenador con conexion a internet. D'alguna manera que no podria reconstruir una veu de dona jove em va portar de la maneta, telefonicament parlant -Entonces entramos en la pestaña azul, ciudadanos- fins l'enllaç de solicitud del borrador. Ho podia haber deixat aqui, tornar-ho a intentar un altre dia. Pero vaig preguntar que q'era allo de la base imponible.

(La Base Imponible)

Espere, creo que habia un esquema, vamos a ver...
-ManualPracticoRenta2008.pdf (15,15 MB)-      (15,15 MB!) 

Buscamos Liquidacion IRPF. Esquema general, lo ve, pagina 57, puede hacer zoom......en algun moment entre la base imponible general i la base imponible del ahorro em vaig perdre irremediablement. Amb un piti a la ma vaig esperar la pausa amb resignacio, aja, vaig dir. Vaig aprofitar per anar obrint algunes cartes. Creo que el esquema de este año ha quedado mas claro. Bien. Conociendo las bases imponibles podemos calcular las bases liquidables, como muestra el Esquema (II) -a mi mes que un esquema em va semblar una gabia, pero no vaig gosar de dir-ho- vemos la base imponible general a la izquierda y la base imponible del ahorro a la derecha, de donde aplicando la cuota integra estatal y la cuota integra autonomica obtenemos la cuota liquida total, y de esta, - un infern de no saber que dir, de no saber on mirar - tras deducciones y compensaciones fiscales que veremos a continuacion, la cuota resultante de la autoliquidacion...

Y acabare confirmant el borrador, tal qual.

Diputacio 93

Un dia sere mes gran i atrapat en un embus me'n recordare de l'ale emportant-se les mans al cap pero rient i dient lo haces bien, marc, lo haces bien. Amb sort aquesta frase em portara a despres, a l'alegria de saber que els napolitans tornaven a estar oberts i no tant per la pizza a metres com pel caliu de poder improvitzar un sopar per cuatre on acabar essent vuit sense necessitat d'afegir cap taula.

com groc i tou

Malgrat les primeres maduixes i el final d'infart, tinc la febreta als ulls i el cos ben lluny, l'he d'anar a buscar cada cop que el necessito. Millor dormir avui, millor dormir.

plácida

La catedral tiene un aire de gigante arrodillado desde quintana dos mortos; el tiempo es eterno, como en los cementerios. Yo a menudo me sentaba en el banco del convento y dibujaba los mosaicos de musgo y las muescas de la roca vieja (mentalmente, para no estropear la experiencia con la presion del resultado), y era feliz. Hay una puerta tapiada, otra que solo se abre para el jacobeo. Hay una escalera que conduce al reino de los vivos. Alfiles de piedra se recortan contra las nubes y son angeles que miran pasar. Desde las praterias, por las tardes, llega el agudo de un violin; cuando despuntaba el canon de pachelbel se me erizaba la piel. Hice muy pocos amigos en santiago, no se si alguno se acordara de mi. Pero de noche (a partir de cierta hora se apagan las luces que iluminan la catedral y el lugar deja de tener distancia de monumento) de noche, cuando la plaza esta vacia, el cielo es muy cercano y tiene estrellas. Un monton de estrellas. Si uno estira el brazo puede ponerselas en la palma de la mano.

Einige Kreise

Tomorrow we enter the town of my birth. I want to be ready
(morrison)

quasi es vessa cervesa al apropar-me la llauna amb els peus, un bassalet que quedava amagat rera el llavi metal·lic. –en garriga es manifesta,

la vida que hem de dir-nos
podria encara cabre
dins tot el que ja hem dit?

i a continuacio el ramon ho encadena amb els duncan dhu, no entenc com a fet el salt. em ve el documental aquell del tiu que es fica dins el cau d’una lleona que acaba de parir aprofitant que surt a caçar, i com la dolçor del ronroneig dels cadells en pla subjectiu es trenca de cop en un calfred, quan es compren que des d’aquesta prespectiva l’unica noticia de la tornada de la mare seria un fred ullal ben a dintre el coll. he descobert que rimbaud era un adolescent recalcitrant com debia de ser-ho jo quan escoltava als doors. que porto tota la vida sense saber que whitman esta a tot arreu.

petals en rierol

Hi ha moltes maneres de viure al mar. A mi m'agradaria fer-ho ben al fons, entre els peixos i el corall, pero soc mariner i deix roses sense fulles i contes a mitg explicar a les nits de ports que no em cautiven. Dubto entre remar o deixar-ho al vent, pero al final tant se m'en fot perque igual suru.

Llum natural

Aquest mati feia un sol de baixar en pijama a comprar uns croissants de xocolata i esmorzar sobre el tou de l’edredo, deixant que el cafe es refredes entre petons. Despres el llit ha estat arrasat per una petita guerra civil feta amb coixins vermells, el perdedor queia al fossar de la roba bruta. La tarda era de passejar per la ciutadella seguint el cami amb mes corves.

Tangled up in blue (II)

The only thing I knew how to do
was to keep on keepin' on
(like a bird that flew)

Barcelona es una ciutat feta a retalls. Aquest bar es un cafe de diumenge, i discutir pel plaer de discutir fins que vem deixar de ser nens. Aquesta cantonada es on em van fer un peto que no oblidare, i molts anys mes tard es on esperava una nit amb neguit als budells. Aqui hi vaig viure una temporada. Alla casi m’atropellen un dia que conduia la bici al ritme de l’ipot i vaig canviar de carril sense mirar. Tot plegat es alie com qui va a un funeral pospost, quan el sentiment ja s’ha assecat pero el record perdura.

It ain't me, babe

Hoy juegas a cachorito, mañana a matador. Sea como sea, sigue ahi la arruga incrustada en la camisa y no la logras arrancar por mas que repases con el hierro ardiendo, una y otra vez, con maldad, como esa presentadora de media tarde tan empeñada en destripar a la pobre abuela que solo pretendia enviar una carta y acabo ligando por internet. Casi me quemo al recordar lo de todas las mascaras posibles formando un circulo, y tu dentro. Algunas te quedan cerca, otras lejos, pero incluso las que nunca usaste estan ahi, al alcance de tu mano. Mentiroso por ignorancia, puedes representar cualquier papel: te crees gruñido lo mismo que flor. En realidad eres un ser sin rostro. Eres nadie.

mas alla de orion

<<esto es como las novias, tu sabes, o te reenamoras o piensas en otra. todo lo que queda entre estas dos opciones te mata de inanicion. pero piensalo bien, tio, piensalo bien. asi lo plantea la mia: si me vas a engañar estate seguro de que la otra te excita y te alienta y te corresponde... porque yo soy perfectamente capaz de perdonarte, pero da por seguro que te voy a olvidar.>>

changing of the guards

es un dragon de muchos colores, siempre bien combinados, que se mueve a motor. tiene peces en casa. puede sacar humo por la nariz, a veces muerde, es napolitano. habla un idioma propio y se alimenta de hierba. cuando el sol sale por su espalda se parece a un bebe.

Good Bait

Nu, sense whisky ni escapatoria
abraces glaçons
(R. Boixeda)

Avui no sortire. Em quedare aqui, terrestre, deixan que les arrels se'm clavin a la carn. M'entregare al ritual solitari del rajoli d'oli i el punt exacte de sal, l'espera, el remoure el cul en cercles al ritme de l'olla. Les crispetes m'embafaran aviat, p'ro si no tinc son tornare a començar amb els comentaris del director. Sempre falcó a cel obert mentre em duri el fum, potser sonara un piano. Despres sere aspirat per la nostalgia i plorare tot de cadavers que he ofegat amb les meves propies mans. Al final tancare els ulls perque el forat no s'ompli de vertigen.

Tangled up in blue

auf jedenfall, baby

Tengo un monton de cosas que use y que siguen ahi; las olvide un tiempo y las volvi a utilizar. Con cada vuelta todo es un poquito mas da igual. Esto, al menos, marca una direccion.

sense pena ni gloria

Una cadira blava, una verda, una vermella. Sempre hi son pero normalment no les veus perque un munt de cares conegudes atrauen tota l'atencio. O potser es que aleshores es de dia i la llum entra a raudals per les parets de cristall, omplint la sala de blanc. Tant es, ara el bar esta buit i les parets son negres. Demanes un entrepa i l'unic que et ve de gust es l'unic que no tenen -doncs posa'm un llom i una canya. Encara tens la nevera buida i l'habitacio feta un calaix. Et fa mandra ordenar l'olla de grills que tens al cap, i si fossis a casa dormiries: dema arribaria encara mes aviat. Una cadira blava, una verda, una vermella. Una cadira blava, una verda, una vermella.

Per afrasis

de la rothkovic

La descripcio de la situacio actual es la següent: quedat quiet, aqui dret sobre l'andana, davant dels trens que obren les portes enmudeix, i mira't fixament als que passen volant. Ni hi entris ni et tiris a la via, amb dos collons.

Aliments minerals

No m'agraden les forquilles de llauto, ni els ganivets que no tallen. M'agrada beure l'aigua en got de vidre i les cerveses de casc marro fosc. M'agrada prendre el cafe amb les dues mans, una per la tasseta, l'altra pel platet. M'encanta enfonsar els dits a les pedres de colors pero les botigues de collars em posen mes aviat trist.

La piel a tiras

Ale escogio una orquidea ligera, de color morado vino joven y un ribete amarillo que se estira hasta hacerse tallo verde. Los petalos estan levemente ondulados: son olas de mar adentro, al anochecer. La mesa es de cristal y se funde con el frio del vaso. Por el ventanal entra una brisa suave, que hace temblar apenas la ceniza. Veo aun el mar desde un decimo piso.

Built to resist

¿pa qué?

Este es por varias razones mi primer viaje en camisa.

No solo estaba Manda esperandonos a la salida del aeropuerto para tratarnos como huespedes de lujo y llevarnos a ese restaurante en el que pagamos con visa porque no teniamos cambio, why not, sino que despues, ya por nuestra cuenta (pero con un movil nacional a nuestra disposicion, a cuenta del estado), hemos dejado que el menu lo escogiera el estomago y que el chaval ese nos acompañara al hotel para ahorrarnos la molestia de buscarlo. Luego hay hechos mas circunstanciales como que el jefe del bar de anoche nos diera por nuestra cara bonita el penultimo romeo y julieta de su cava personal, o que Cap Cana fuera un paraiso desierto en el que el camarero del chiringo se acercara y en lugar de echarnos, como temiamos, nos preguntara, siempre por favor, si podria dejarnos una banderilla amarilla al lado de la tumbona que solo deberiamos levantar si quisieramos tomar algo. Y tambien, claro, porque nos hemos regalado a menudo el placer de abrocharnos una camisa limpia al atardecer, despues de la ducha y de la playa. Hoy por ultima vez.

Los viajes son como montañas, pienso. La primera semana es de subida, te lias con el cambio y tienes esa erronea sensacion de que las cosas son caras, o baratas, no sabes donde encontrar la comida y todos los nombres suenan extraños. Luego viene una meseta que dura lo que quede entre vuelos; siempre se anda rapido y el tiempo se vuelve loco. La ultima semana es de bajada, y a falta de un par de dias la pendiente se precipita: ajustar las cuentas, aceptar alguna que otra renuncia, confirmar una y otra vez los enlaces. El plan de esta noche es no dormir y cojer la guagua de vuelta a la capital a primera hora de la mañana. La prespectiva me da tantisima pereza que Patrizia se reiria si me viera ahora en el sofa. Hay en la mesita de noche de Gaby una vela que huele como esa ducha que nos pegamos en krakowia, tras dias sin dormir ni lavarnos; la huelo y me perdono, it's ok, it's all right, y me abrocho la camisa. Supongo que podia haber sido diferente, pero muy dificilmente mejor.

Hoy la cremallera de la eastpak negra que me ha acompañado en diez mudanzas y demas aviones ha muerto, definitivamente.

Ya ha durado mas que yo.