Si continues parlant tant net i posant els ulls petits quan t'aplaudeixen a mi no m'importara aparcar sempre en baixada ni empastifar-me els dits al desmembrar les gambes. Anava a espantar-lo pero al final deixare que aquest insecte insignificant s'estigui aqui mirant-me fixament fins que se li fongui la bombeta. Seria maco acabar fent-se amics.
L'he somiat!
ResponderEliminarI el vestit, el vestit...
(M'apunto a la pròxima festa de l'embrague i el cautxú. A tornar al Xino, i abans de marxar regalar la mirada de degenerat a aquella noia que no tornaré a veure).