Si penso en aquella casa em torna el neguit de quan el fred es menjava els colors del bosc i jo baixava al riu per fugir del teu fantasma, el que viu al voltant dels fogons. Tornava a casa amb la serenor dels morts i li deia: acusa'm d'alguna cosa. Però el meu és un crim sense nom i el càstig és per sempre un pes al pit que primer es fa plor i després buit, per tornar-se a omplir a poc a poc de pedres.
A força de silencis ara la pell m'és vidre i s'esquerda.
A força de silencis ara la pell m'és vidre i s'esquerda.
et vaig deixar un comentari aquí. no sé si mai et va arribar. en fi, que he tardat massa a començar a llegir-te.
ResponderEliminarSí que va arribar, amb molt de gust.
ResponderEliminarMentrestant he descobert on et refugies de l'huracà.
Tumblr seria perfecte si es pogués pronunciar, i si hagués descobert com fer-te saber que et seguia!
Bon profit.