El documental de balenes s’ha acabat i ja no tinc excusa per estar aqui, fent res, pero no puc apartar els ulls de la inmensa tela en blanc que es la pared del meu menjador. Penso en la rapidesa amb que es va extendre a Berlin la costum de fer mudances en carretons de supermercat i em sento taca d’oli. Decideixo inventar-me una historia, se m'acudeixen tres possibilitats.
Fora fà sol, i tant de vent que se’m mou el sofa i tot.
Fora fà sol, i tant de vent que se’m mou el sofa i tot.
No hay comentarios:
Publicar un comentario