12 may 2013

will you sing me like a hymn

La papallona estava alla, a un raco de la pista, tros de bosc caigut al verd mineral. La mirava de reüll cada cop que. I perdiem, irremediablement. Ho feiem be, a estones, pero la pilota finalment sempre botava una mica massa aqui o massa alla. Tremolava. Jo encara volia guanyar, m'obligava a enrabiar-me i totes aquestes coses... pero la papallona tremolava. Batia lleugerament les ales i es movia, un diria, cap a la linea blanca, cap al raco brut. La mirava de reüll cada cop que. Va ser aixi, escoltar l'ultim crit esmorteït del plastic transparent i entendre simultanement que la papallona feia ja molt que estava morta, que nomes la bressava el vent. Perturbador. Com pot un pretendre guanyar si es fixa en aquestes coses. 


. Verda, la pista, rebossada d'una sorra molt artificial . De colors de bosc al vespre, la papallona. Menys cursi del que sona perque tremolava... -- La veia lluitar contra el vent a llocs lleugerament diferents cada cop,-- Batia lleugerament les ales i es movia, una mica nomes. La mirava de reull cada cop-- --per sacar el punt que ens faria perdre vaig -- Jo encara volia guanyar, realment em concentrava i apretava les dents a l'inici de cada p.