16 mar. 2010

mai esborrar

Aquest matí ha pogut ser el principi de tantes coses. Un altre esbós de núvol, la taca fosca del cotxe aparcat al mig del verd, ben bé al mig d'una esplanada enorme. El camí, recte i prim fins l'horitzó. Tenies un perfil molt maco, te l'he mirat quan feies veure que no em miraves. Els ulls plens de son, la bata arrugada. A mi m'agradaria dibuixar amb traç fi i fer paisatges de quatre línies. La realitat, però, és que passo un cop i un altre el llapis pel mateix lloc. Només jo hi veig la forma però a vegades, aixó si, toco el cel.


2 comentarios: