30 mar. 2013

friccions

la hipofisi com a campana i com a sensor, punteta de radar, i un fil de liquid que amplifica les onades esquena avall. el cul no li diu al cap que vol cagar mitjançant una serie de nervis que pugen i baixen, al menys no nomes. el cul ressona en una freqüencia que el cap coneix, i aixi s'entenen. riure, plorar, pixar, badallar: tot un joc de freqüencies. les lentes caricies dels budells. explosions, estravades, musculs, tendons. la caixa de ritmes del pit, el cor, el pulmo, cor cor cor pulmo cor cor cor pulmo cor cor cor. la sang esgarrapant les parets a polsos, ara si, ara no. i tota aquesta sinfonia amb que sense escoltar-nos ens parlem a nosaltres mateixos. hi ha els nervis, les hormones i aixo, que no te nom fins on jo se.



No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada