17 abr 2009

Tangled up in blue (II)

The only thing I knew how to do
was to keep on keepin' on
(like a bird that flew)

Barcelona es una ciutat feta a retalls. Aquest bar es un cafe de diumenge, i discutir pel plaer de discutir fins que vem deixar de ser nens. Aquesta cantonada es on em van fer un peto que no oblidare, i molts anys mes tard es on esperava una nit amb neguit als budells. Aqui hi vaig viure una temporada. Alla casi m’atropellen un dia que conduia la bici al ritme de l’ipot i vaig canviar de carril sense mirar. Tot plegat es alie com qui va a un funeral pospost, quan el sentiment ja s’ha assecat pero el record perdura.

1 comentario:

  1. Perderme por las callejuelas gòtic entre risas es símbolo de que, de nuevo, me lo estoy pasando bien con Marc. Aunque nos perdamos y acabemos en algún bareto extraño. La conversación siempre vale la pena. Se repetirá antes de tener que incorporarme el día 20?

    Por cierto, de paso así me informas sobre qué harás este "año nuevo del residente" ;)

    ResponderEliminar