Tomorrow we enter the town of my birth. I want to be ready
(morrison)
(morrison)
quasi es vessa cervesa al apropar-me la llauna amb els peus, un bassalet que quedava amagat rera el llavi metal·lic. –en garriga es manifesta,
podria encara cabre
dins tot el que ja hem dit?
i a continuacio el ramon ho encadena amb els duncan dhu, no entenc com a fet el salt. em ve el documental aquell del tiu que es fica dins el cau d’una lleona que acaba de parir aprofitant que surt a caçar, i com la dolçor del ronroneig dels cadells en pla subjectiu es trenca de cop en un calfred, quan es compren que des d’aquesta prespectiva l’unica noticia de la tornada de la mare seria un fred ullal ben a dintre el coll. he descobert que rimbaud era un adolescent recalcitrant com debia de ser-ho jo quan escoltava als doors. que porto tota la vida sense saber que whitman esta a tot arreu.
L'encadenament amb els Duncan Dhu venia d'algun altre lloc que no recordo (roger mas? parrot? mishima?)... En garriga venia d'en withman, i de les ganes de recitar-lo a cor obert, encara que fos en petit comitè.
ResponderEliminarSobre lo de Rimbaud no sé què pensar...(pots demostrar-ho?)