1 jul 2009

de paper

es una caixa de sabates verd fosc, clarks, hi posa. jo la vaig deixar sota l'estanteria, pero ha aparegut dins el moble aquell blanc i baixet; afortunadament fa molt de temps que no em pregunto com ho fan per moures sols els trastos que esperen a casa mons pares. sense voler, per transportar-la fins el cotxe, l'he acomodat sobre l'avantbraç esquerra, asegurada amb una ma a cada costat, com si fos un nado: la tapa te una vora oberta i no acaba d'encaixar, se l'ha de tractar amb cura. dins s'apreten: cartes i postals a les meves multiples direccions; post-its que han perdut l'absencia que els donava sentit; fotos seleccionades de quan encara el paper; llibretes de lletra menuda; un calamar taronja de peluix; l'envoltori d'un chupachup de maduixa. etc. -es un destil.lat gran reserva, si hi enfonso de cop el nas l'embriac em fara plorar.

1 comentario: