7 jul 2009

i nomes es dimarts

Si continues parlant tant net i posant els ulls petits quan t'aplaudeixen a mi no m'importara aparcar sempre en baixada ni empastifar-me els dits al desmembrar les gambes. Anava a espantar-lo pero al final deixare que aquest insecte insignificant s'estigui aqui mirant-me fixament fins que se li fongui la bombeta. Seria maco acabar fent-se amics.

1 comentario:

  1. L'he somiat!
    I el vestit, el vestit...

    (M'apunto a la pròxima festa de l'embrague i el cautxú. A tornar al Xino, i abans de marxar regalar la mirada de degenerat a aquella noia que no tornaré a veure).

    ResponderEliminar