9 jul. 2012

old fashioned morphine

El temps sempre en descompte, sabata apretada, i allò de Lo haría, lo haría, pero no puedo dividirme... ¡Me cago en la puta es que no quiero que te dividas, joder, lo que quiero es que te multipliques! Però els pins, i saber que el mar està allà encara que no puguis parar a ofegar-t'hi. Només condensar una tarda sencera en un to de blau i quedar-te tranquil, com qui de molt lluny veu la llum encesa i sap que encara algú el rebria a casa si pogués tornar-hi. Et queda el consol de saber que serà estiu sempre que ho vulguis.




1 comentario: