Y no sólo crecen, sino que en seguida saben que han de crecer
Peter Pan y Wendy, J.M. Barrie
Sabia que passaria algún dia i ha estat avui. La dolorosa pèrdua de l'inocència, l'expulsió definitiva de neverland. Aquest cop el tiu del telefon de l'Agencia Tributaria m'ha dit -havia de passar, clar, joder, tant de temps jugant a les mudances i a les contes de la iaia a la llibreta dels viatges, tant per tabac, tant per alcohol, em queda tant per menjar i no puc pagar mes que tant per un sostre, joder, clar, tard o d'hora- que no em podia aprovar el borrador automàticament -com que no?? va, si et dic que si, si a tot, només dona-li al boto aquest dels deutes amb l'estat i et pago la llibertat sense mirar el preu- que abans havia de declarar si les activitats económiques de l'exercici havien estat activitats professionals o rendiments del treball. El tercer cop que ho repetia m'ho he escrit per no perdre'm, que ja m'ho conec i truco amb el boli a la mà prò igual després a vingut el llarguíssim bla bla bla i l'unic que n'he tret en clar és que aquest any la cosa ja no dóna més de si i a falta de cinc dies perque venci el plaç hauré d'aprendre a fer servir el (putu) programa PADRE -i dale, cony, que jo encara no vull ser padre i tothom que s'entesta en fer-me gran...
No hay comentarios:
Publicar un comentario