11 ago. 2012

una familia d'arbres per caçar


Fins i tot he provat de venir des de molt lluny, per cales, roques, oliveres, ceps, descampats de pedra i ferralla, he vist el poble apropar-se a poc a poc, he caminat sobre un gat mort i sobre el derelicte d'una llagosta enfonsada entre formigues a la vora de la carretera, al costat d'un avió que aterrava pocs metres més enllà. Molt extrany. Ara tinc els dits plens de sal i plens de pols, l'estomac buit, el cap molt clar, però ni així, no hi ha manera. Rés a dir. És culpa del mar i el sol i la música tants dies filtrant-se pell endins, de dormir al terra, de mandrejar tant. És culpa, sobretot, d'haver estat llegint obsessivament al henry miller. Com no l'havia descobert abans és un misteri sense sorpresa, com tants d'altres. El mestre només arriba quan l'alumne està preparat, suposo, i tot això. Ara estic buit, com una urna de la que s'hagués fet volar pel penya-segat les cendres d'un cadaver molt molt pesat, d'un dubte absurd. Només queda un silenci alegre i la ressaca d'aquesta eufòria sense raó ni sentit ni voluntat d'entendre, la ressaca d'haver estat molts anys sobrevivint sol a la selva i haver trobat de sobte un poblat antic ple d'exiliats que et tiren confeti al veure't entrar. Que us haig de dir, segur que tots us veu sentir igual.

---

Ahir va passar una cosa, però. Al vespre, esperant el sopar, un borrissol blanc va passar-me davant dels ulls i quasi va tocar la pagina que feia veure que llegia, com si volgués cridar-me l'atenció. Va tornar a pujar i va tornar a baixar, dibuixant una espiral perfecta al voltant de l'ampolla de coca-cola. I es va posar allà, sobre la taula, fantasma d'eriçó de mar, minúscula estrella natal, tot el seu pes insignificant sostingut per dues potetes. Durant una eternitat ens vem estar mirant i em vaig preguntar si tornaries, i quan, i com. Finalment els centenars de filets de coto-fluix van tremolar, un segon, abans d'enlairar-se entre cabrioles. Per un moment em va semblar que podria i em vaig portar la mà a la butxaca, buscant el boli. En va sortir un globus blau. Al tornar a probar en va sortir un de vermell. El vaig inflar i el vent va emportar-se'l cel enllà, mar endins. Després va sortir el boli, però ja no vaig trobar res a afegir. Seria fantàstic que demà et caigués a les mans.

No hay comentarios:

Publicar un comentario