4 nov 2012

Broadway Boogie Woogie

De tant en tant, molt de tant en tant, un aconsegueix abstreure's dels protocols i els algoritmes i els percentatges acumulats. L'anima humana deixa de voler ser un misteri, que segueixin girant les grans revolucions sobre el mateix eix de sempre. I l'art, com artefacte: que artificials les corbes salvatges de papa matisse, els equilibris subtils del quadrat mondrian, si la vida... De tant en tant, generalment cap al vespre, un aconsegueix abstreure's de totes les abstraccions i aleshores, amb una pau infinita a les mans, recorda que la vida és en realitat això i nomes això, despenjar els mitjons secs, penjar els jerseis molls.

No hay comentarios:

Publicar un comentario