29 ene. 2009

Bonanova

Al sortir de la Teknon la nit fa olor a fresc.
Ahir vaig estar de guardia, que es com estar a uns campaments d'estiu perque a partir de les quatre de la matinada nomes queda aquella excitacio al punt del colapse, i pel mati estas ple de picades i tot sembla irreal. Encara em dura la resaca: duc a la panxa una lleugeresa com de colisio d'estrelles Tinc ganes d'ajudar a aquella senyora que tragina una taula. Tinc ganes de caminar a casa, muntanya avall fins al centre del mòn. Tinc ganes de plorar contra el coixi, a poc a poc. Una noia no em treu l'ull en tot el carrer que ens acosta, quan ens creuem em sembla que es gira i tot. Estara mirant a traves del forat.


No hay comentarios:

Publicar un comentario