Un dia sere mes gran i atrapat en un embus me'n recordare de l'ale emportant-se les mans al cap pero rient i dient lo haces bien, marc, lo haces bien. Amb sort aquesta frase em portara a despres, a l'alegria de saber que els napolitans tornaven a estar oberts i no tant per la pizza a metres com pel caliu de poder improvitzar un sopar per cuatre on acabar essent vuit sense necessitat d'afegir cap taula.
No hay comentarios:
Publicar un comentario