tant subtil que ve de dins

M'hauria de comprar un bon perfum, pensava, una fragancia fresca y senzilla y varonil, molt varonil, res d'ensucrats embafosos ni llumetes llampants. La fragancia que em delates hauria de ser intangible i alhora innegable, com la sensacio de que et llegeixen el llibre per sobre l'esquena, i fer-se real per capes, a poc a poc, una olor textura rothko. Ho pensava avui, que a saber perque he tancat els ulls al metro concentrat en ensumar, i retrobat algunes antigues amants: un violeta empebrat, un marro mel, un somriure en silenci exquisidament transparent. El record que m'ha tornat ha estat molt maco, tant a flor de pell.

Pero em paralitza el fet de convertir-me en memoria d'un sol color, i repetit.