13 nov 2013

soul eyes

Beu-te l'ostracisme amb vi blanc i somriu. Somriu. Somriu encara. Mai mes tornaras a parlar be, si es que algun cop vas fer-ho. Pero no per aixo hauries de deixar d'observar les meravelles que t'envolten. Fixa't, ha plogut al balco on viuen els bambus, aquest que tens a l'altre costat del vitrall. Ara infinitat de petites gotes d'aigua dormen molt quietes sobre les fulles verdes. Tan sols movent una mica el cap, aixi, pots posar-te-les entre els ulls i aquell fanal taronja: veus, has aconseguit un arbre de nadal. No esperis, no esperis res.

No hay comentarios:

Publicar un comentario