1 feb. 2009

The Man Who Sold The World

La tempesta ha començat amb un petit nuvolet negre, que m'he ajupit a recollir. Aviat era grapar amb necesitat d'omplir-se'n les mans, emplenar-les de fang. Canviar-ho tot de lloc. M'he fet un fart de jugar a les cadires amb els mobles i els endolls, he tornat a saludar als objectes que habiten al fons dels calaixos. N'estava perdent el costum. He descobert un munt de cartes sense obrir, m'he arribat a fer una llista. Quan tot el que esperava d'aquesta tarde era jeure a llegir l'odisea. Potser un tros de torro, abans que ens cansem de veure'l. Ara el llit esta inclinat cap a la dreta, no se ben be perque, i em sento una mica submari. La maxima aventura del dia ha estat portar el plat de sopa al menjador. Amb les dues mans. Cremava.

1 comentario: