Els ocells, que volen.

Soc sovint aquest passeig de diumenge. Diferents ciutats, diferents estacions; mateix vuit, mateix paisatge. Una nena que no aixeca un pam (soc molt dolent posant numeros als nens) li pregunta a sa mare: El meu sant ja ha passat? No. Pos jo crec que el sant hauria d'estar en mitg. Al creixer continuem creient.
Hi ha un fanal amb el cap tort. Es trist.

PS: (Segueix sent diumenge), que tampoc es necessariament gris. P'ro un cop follats i menjats i dormits, que queda? Tot el diumenge per davant!
Discorrer no porta enlloc, i clar... arrosseguem els peus.