Normalment es precipitat com si hagues de deixar d'existir. Tornar trucades pendent abans que m'engulleixi el silenci, planejar rutes, preveure incidencies, correr que tanquen la botiga. Fer la maleta. Aixo aqui, aixo alla, tot un inmens desordre que emboteixo a la motxilla mentres miro el rellotge de reull, i em torna sempre el markus, el suec, tan eficient ell i tan viatjat dient cuanto mas tiempo tienes mas tiempo tardas... podemos aun tomar otro gintonic. Aquest cop ja no. M'ha sobrat per dutxar-me, per sopar, per riure'ns de la gent que surt a la tele... ara me n'aniria a dormir i dema qui sap, fa pal agafar un avio. Pero he d'aconseguir com sigui que segueixi gobernant l'inercia, arribar a casa de l'Ale malgrat la son...
i dema podre ser mandra sota el sol, llangardaix, ona de mar;
menjar-me de nou la pastanaga.
i dema podre ser mandra sota el sol, llangardaix, ona de mar;
menjar-me de nou la pastanaga.
ei noi he vist al facebook que tenies blog i he entrat a veure'l.
ResponderEliminarMolt bonic! On marxes de viatje? que vagi molt be.
"El teu cos era ple se sargantanes,
ResponderEliminara totes els agradava el sol."
IEHUDA AMIKHAI
Bon voyage!