sense pena ni gloria

Una cadira blava, una verda, una vermella. Sempre hi son pero normalment no les veus perque un munt de cares conegudes atrauen tota l'atencio. O potser es que aleshores es de dia i la llum entra a raudals per les parets de cristall, omplint la sala de blanc. Tant es, ara el bar esta buit i les parets son negres. Demanes un entrepa i l'unic que et ve de gust es l'unic que no tenen -doncs posa'm un llom i una canya. Encara tens la nevera buida i l'habitacio feta un calaix. Et fa mandra ordenar l'olla de grills que tens al cap, i si fossis a casa dormiries: dema arribaria encara mes aviat. Una cadira blava, una verda, una vermella. Una cadira blava, una verda, una vermella.