18 mar 2009

L'experiencia no s'improvisa

Diuen que a barna ja es primavera. Aqui es un diumenge de pluja, malgrat que no plou i segurament no sigui diumenge. Ha plogut, pero, i els carrers que eren d'arena ara son de fang. L'Ale esta sota l'aigua, jo intento passejar pel poble pero m'enganxo al terra; quan no hi ha res a fer sempre queda internet. A la porta del ciber (el ciber aquest del Vladi, el tiu que tracta a la gent de voste indistintament de la seva edad) m'he trobat una italiana d'uns vint anys netejant-se la sola de les sandalies, normalment faig 15 centimetres menys, em diu; jo he optat per treure-me-les i anar descalç, tot i que en aquesta illa aixo no es porta. La italiana deu treballar aqui perque tocatejava un ordinador i ara esta escobrant. Una altra possibilitat es que estigui liada amb el jefe. M'ofereix cafe, i riu. L'italia es un idioma de festa, l'angles sempre troba la paraula exacta, el frances es mera sofisticacio retorica i l'alemany un passatemps d'avis, tan dolç quan es pronuncia a poc a poc. El castella em resulta massa barroc i el catala es l'unica llengua amb la que puc parlar des del pit. El sol segueix amagat i a la rebotiga algu punteja la guitarra (te quedaras conmigo una vida entera, contigo yo no siento mas que primaveras, i ara probablement vingui un subidon romantic que no li surt, i torna a començar). Hauria de buscar un altre lloc on deixar-me caure. Estic per acabar-me l'odisea pero l'ulises cansa una mica disfressat de pidolaire i meditant la mort pels pretendents sense acabar de fer res. L'altra opcio que porto ara mateix a la eastpak es el jueves, pero fa mes de platja. Avui em fa mandra corretgir-me l'ortografia. Sera que fan falta els diumenges.

No hay comentarios:

Publicar un comentario